Anuncis

el miedo

El peor de los miedos es el que construimos nosotros mismos

El miedo es una emoción que emerge ante objetos y situaciones que percibimos como amenazantes para nuestra integridad física o psíquica o la de personas queridas. Estos peligros pueden ser reales o imaginarios. El proceso mismo de crecimiento, individualización y autonomía, inherente a la aventura de vivir, conlleva miedos normales: a lo desconocido (por ejemplo a la muerte), al sufrimiento, a las fuerzas naturales, a perder un ser querido, a equivocarse al ejercer la libertad de elección, etc.

Uno de los temores más generalizados es el miedo a no ser amados en cualquiera de sus manifestaciones: a ser ignorado o rechazado, criticado o ridiculizado, incomprendido, abandonado, agredido, etc.  Éste miedo se gesta ya en la infancia como consecuencia de malas experiencias vividas. En la niñez, en muchas ocasiones, se nos enseña a cumplir la voluntad de los otros, a acatar el orden establecido y a comportarse de acuerdo a ideas, pensamientos, opiniones y juicios ajenos, más que a construir criterios propios y a seguir los sentimientos personales. Niños y adultos sólo deseamos amar y ser amados, pero mal aprendimos que para conseguir el amor de los demás debemos ser lo que los otros quieren que seamos, pensar y actuar de acuerdo a lo que se espera de nosotros. Este modelo cultural, como señala C. Martínez-Bouquet (psicoterapeuta autor de El Poder y la Saga del Discurso), está construido sobre una “escena sometedor/sometido, omnipresente tanto en las relaciones entre los individuos como en sus mundos internos (…), que se caracteriza por un individuo o individuos soberbios, que desprecian y mandan; y otro u otros que tienen miedo, sentimiento de culpa, confusión, y obedecen”. Si bien se trata de un modelo en proceso de cambio, sigue todavía excesivamente vigente en las relaciones paterno-filiales, de profesor-alumno, de parejas y, en general, en casi todos los ámbitos de relación social. Es un patrón basado en el miedo que reprime los sentimientos y desarrolla personalidades temerosas dominadas por la dependencia, la subordinación y la falta de espontaneidad. Nos conduce a actuar en función de lo que creemos y no de lo que realmente sentimos; incluso a encerrar los verdaderos sentimientos bajo llave, oprimiéndonos a nosotros mismo. ¿Habremos confundido educación y formación con domesticación y sometimiento?

Como escribe V. Guillem (autor de Las Leyes espirituales) “el gran miedo del ser humano (…), del cual derivan el resto de miedos, es el miedo a conocerse a uno mismo, a descubrir cómo somos realmente, con nuestros defectos y nuestras virtudes.” Todos tenemos carencias (aspectos a mejorar) y cualidades. Al encerrar lo que consideramos negativo en nosotros aprisionamos también nuestros sentimientos positivos. Si en lugar de rechazarlos aceptáramos que el miedo o la inseguridad forman parte de cada uno podríamos encararlos en vez de dejar que nos dominen. Al no reprimir nuestras emociones negativas dejaríamos también de ahogar nuestras cualidades, nuestra inteligencia intuitiva y nuestra infinita capacidad de amar.

Vencer y positivar los miedos es posible en la medida en que los miramos, los admitimos y los enfrentamos. Todos tenemos dosis de temor, algunos lo reconocen y otros se lo niegan. Existen realidades generadoras de terror o pánico ante las que tenemos pocas defensas, como sería por ejemplo tener que entrar desarmado en una jaula de leones. En este caso lo mejor es optar por la evitación o la huída. Ser precavido y no lanzarse al vacío es una virtud, pero hay situaciones que nos atemorizan y ante las que todos disponemos de recursos de enfrentamiento suficientes. Cuando se trate de miedos basados en creencias negativas y erróneas sobre nuestras capacidades y potencialidades (miedos fruto del pensamiento que no del sentimiento) es preciso plantarles cara, pues sólo enfrentándolos podremos transformarlos. Luego, al mirar atrás, comprobaremos que eran sólo fantasmas, nada que fuera real. No enfrentar los miedos que nos impiden ejercer nuestra autorrealización personal es negarnos la oportunidad de vivir libremente.

Lluïsa Fuster, psicoterapeuta/psicodramatista

per a què serveixen les emocions?

Per a què serveixen les emocions?:

Les emocions no són, en si mateixes, ni bones ni dolentes. 

Segons Darwin, les emocions tenen dues funcions
Funció adaptativa:
les emocions activen l’organisme i ho preparen per reaccionar (aproximació/evitació), facilitant l’adaptació al mitjà i la supervivència. Tota emoció té un objectiu (d’aproximació o evitació a l’objecte que la genera):
– la por afavoreix la protecció, l’evitació del perill
– la ràbia s’encamina a la destrucció
– la tristesa es relaciona amb la reintegració
– l’acceptació es relaciona amb l’afiliació
– el fàstic es relaciona amb el rebuig
– la sorpresa condueix a l’orientació

Funció comunicativa i d’interacció social: 

– A través de les emocionis -expressions facials, vocals i posturals- es comuniquen els estats emocionals, les pròpies necessitats; i es regula el comportament dels altres (per exemple en la interacció mare-fill).
– Es facilita la interacció social i es promou la conducta *prosocial: les expressions emocionals poden estar motivades emocionalment (per exemple el somriure que sorgeix d’un estat d’alegria) o socialment (per exemple el somriure social quan saludem a algú afablement). Els estats emocionals positius faciliten i promouen la interacció social.

Font: Limonero, J.T., Casacuberta, D. i altres (2007). Cognició i Emoció. Barcelona. UOC

emocions bàsiques

Classificació de les emocions bàsiques:

Les emocions bàsiques són mecanismes biològics de supervivència (primitius des del punt de vista evolutiu), automàtics i funcionals. Tenen una expressió facial única i universal; i una qualitat subjectiva única.

Taula d’emocions bàsiques:

Segons Darwin:

alegria/amor,

sorpresa/estupefacció/por/horror, frustració/,

patiment,

ira/odi,

displaer,

reflexió,

timidesa/vergonya,

culpa,

orgull.

Segons Izard:

alegria,

sorpresa/sobresalt/por/terror,

angoixa/malestar,

ira/ràbia,

displaer,

interès/excitació,

vergonya/humiliació,

amargor.

Font: Limonero, J.T., Casacuberta, D. i altres (2007). Cognició i Emoció. Barcelona. UOC

components i dimensions de les emocions

Components de l’emoció:

Seguint a Izard (1977), les emocions són multidimensionales, ja que compten amb components afectius, cognitius, fisiològics i expressius.

Afectiu: l’experiència subjectiva o sentiment de l’emoció.
Cognitiu: els processos perceptius, de valoració, avaluació o apreciació de la situació, i d’etiquetaje de l’emoció (per mitjà d’un procés cognitiu etiquetem una emoció determinada com a ràbia, alegria o qualsevol altra), més una intenció o tendència a l’acció.
Fisiològic (respostes fisiològiques): els mecanismes i canvis fisiològics correlacionats amb les diferents emocions, que el seu objectiu és l’activació i preparació física de l’organisme (acceleració de la respiració, sudoració, alteració de la freqüència cardíaca, etc.).
Conductual expressiu i comunicatiu (comportament evident): respostes emocionals manifestes o patrons de conducta expressiva observables (canvis conductuals, postures corporals, expressions facials i expressions verbals).

Dimensions emocionals bipolars de les emocions (Russell, 1980, Watson i Tellegen, 1985):

les emocions varien de manera contínua al llarg de la dimensió hedònica i del nivell d’activació, per la qual cosa podríem assenyalar molts tipus d’emocions.

• Dimensió hedònica (continum hedònic): plaer/displaer o afecte positiu/negatiu. Sentiment de preferència o aversió.

• Dimensió d’activació (continum d’intensitat d’activació): afecte d’intensitat alta/baixa.

 

Font: Limonero, J.T., Casacuberta, D. y otros (2007). Cognición y Emoción. Barcelona. UOC

concepte d’emoció i d’altres fenòmens afectius

Què és una emoció?  Concepte d’emoció:

Tots ens sentim a gust o de mala gana, estimem i odiem, ens alegrem i entristim, ens preocupem o tenim por… Les emocions són inherents a la pròpia condició humana i estan presents en la vida de totes les persones, pràcticament en tot el que fem i en totes les situacions de la vida quotidiana. L’experiència emocional és un component bàsic de l’experiència humana.

• El Diccionari de la Llengua Espanyola defineix les emocions com “Un estat d’ànim caracteritzat per una commoció orgànica consegüent a impressions dels sentits, idees o records”

• Seguint a Kleinginna i Kleinginna (1981), considerarem l’emoció com un fenomen complex multifactorial d’interaccions entre factors subjectius i objectius que inclouen els aspectes següents:

– Una avaluació cognitiva o apreciació de la situació, amb valoracions i processos d’etiquetaje.
– Canvis fisiològics.
– Expressions manifestes o conductes freqüentment, però no sempre, visibles (com a expressions facials i gestuals).
– Un aspecte motivacional, intenció o tendència a l’acció (acció dirigida cap a una meta i adaptativa).
– I un estat subjectiu lligat a l’experiència afectiva o sentiment de plaer/displaer.

Altres fenòmens afectius

Altres fenòmens afectius usats com a sinònims d’emoció són: afecte, estat d’ànim, humor, temperament i sentiment.

Afecte: fa referència a la qualitat positiva (agradable) o negativa (desagradable) i a la intensitat (alta o baixa) d’una emoció. Terme usat en psicoanàlisi, l’afecte predisposa a determinades percepcions i patrons de conducta.
Estat d’ànim o humor: té un caràcter global, no té un objecte específic; és més durador que l’emoció; i menys intens. Els estats d’ànim estan sempre presents en les nostres vides i proporcionen el fons afectiu, el color emocional. En canvi les emocions estan generades per un fet intens concret ja sigui intern (pensament) o extern. L’emoció és sempre una reacció específica a successos particulars.
Temperament: característica de la personalitat estable, associada a la reactivitat emocional. Disposició o tendència a respondre emocionalment d’una o una altra manera. El temperament explica que, davant una mateixa situació, persones diferents presentin diferents respostes emocionals.
Sentiment o actitud emocional: està relacionat amb les preferències i aversions (agradar o disgustar alguna cosa), amb la manera de veure i de tractar un objecte.

Font: Limonero, J.T., Casacuberta, D. y otros (2007). Cognición y Emoción. Barcelona. UOC

Expressió Corporal Terapèutica

 

 

TALLER

 

 

 

RECURSOS I EINES DIDÀCTIQUES PER A L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

TÈCNIQUES DE EXPRESSIÓ CORPORAL TERAPÈUTICA PER A L’EDUCACIÓ EMOCIONAL

 

Presentació:

 

Les emocions tenen una forta incidència en el nostre cos i sobretot és a través del cos on és manifesta en primer lloc el que sentim, pertant és impossible accedir a la cultur afectiva, a l’educació emocional, sinó ens mantenim molt aprop del llenguatge corporal, sinó el comprenem o no deixam que s’expressi. Viure és assumir i comprendre el nostre cos com a organisme que ens dona acces al món i ens obri a la presència dels altres.

 

Objectius: – Coneixer el que és l’esquema corporal i la imatge corporal. La seva formació i les diferències entre els dos conceptes.

– Sentir i comprendre la relació entre cos i emocions.

– Conèixer les diferents  tècniques de la expressió corporal terapèutica adaptades a l’àmbit    socioeducatiu.

– Comprendre la relació entre  el llenguatge corporal i les emocions bàsiques.

– Adquirir coneixements sobre els processos d’identitat i imatge corporal.

 

Continguts: Conceptuals

– Conceptes de esquema corporal i imatge corporal.

– Components de la comunicació no verbal.

– Les emocions bàsiques ¿com es refleteixen en el cos?

– Percepció: els cinc sentits i la seva relació cognitiva-emocional.

– Processos de construcció de la identitat: la importància del rostre.

Pràctics (procedimentals i actitudinals)

– Sentir i identificar  la manifestació de les emocions en llenguatge no verbal.

– Percebre cinestèticament l’esquema corporal.

– Relacionar les impressions posturals i tàctils amb l’imatge corporal.)

– Sentir la imatge del rostre i la identitat

-Explorar laes relacions entre oïda i ritme, olfacte i memòria emocional, vista, mirada i identitat,    tacte i contacte: la percepció del món.

Vivenciar la relació entre cos i espai.

 

Metodologia: Els continguts seràn treballats a partir de l’experiència i la pràctica vivencial per després fer-ne l’elaboració teòrica  a partir de la reflexió i la documentació a parir de diferents autors .
Durada:

 

16 hores.
A càrrec de: Rosa Mascaró. Educadora Social. Psicoterapeuta- Docent d’Expressió Corporal Terapèutica.